Resultats de la cerca

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975

Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Cap al 1865 se n'anà a l’Amèrica del Sud, on exercí la docència Tornà a Castelló cap al 1874, entrà al partit federal de Pi i Margall i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor Escriví nombrosos articles en català a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics, i amb la seva fortuna personal subvencionà diverses iniciatives culturals

Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques