Resultats de la cerca

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

L’associació es creà també amb la intenció d’ésser un instrument de cooperació en el camp de la tècnica arxivística i de la investigació dels problemes dels arxius Des del 1957 organitza convenis anuals per a tractar temes monogràfics d’interès per als arxius de l’Església Catòlica i sovint per a tota mena d’arxius les actes es publiquen en la revista Archiva Ecclesiae , el primer número de la qual aparegué el 1958

De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l’ajuntament de Lleida, que iniciaren la publicació el 1991 L’àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàllia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes També s’hi inclouen treballs de caràcter teoricometodològic i una secció de debat sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la recerca

De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte

En els seus primers reculls poètics, entre els quals Anamika ‘Els sense nom’, 1923 i Parimal ‘Perfum’, 1930 conreà la forma neoromàntica del chhaya-vāda A la darreria dels anys trenta, influït pel marxisme, es decantà cap a temes polítics i socials Tant en poesia — Kukurmutta ‘El bolet’, 1942, Naye patte ‘Nous fulls’, 1946 com en la novella — Kulli Bhat 1939 reflecteix amb realisme la misèria de les classes baixes i les castes inferiors

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc

D’origen jueu, el seu pare li canvià el cognom autèntic, Blashki Format a Londres, a Nova York 1923-24 i a l’Académie Julien, de París, en aquesta ciutat exposà al Salon d’Automne 1925, i féu a Nova York 1927 la primera individual Formà part del WPA Pintor humanista, conreà —amb influències de l’art naïf —temes bíblics fins el 1932, obrers anys trenta i després un expressionisme simbolista i sentimental

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975