Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’…
Ramon Planes i Izabal
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971, Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…
,
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…
,
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en…
,
Étienne Cabet
Étienne Cabet segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor socialista francès.
Fill d’un menestral boter, es doctorà en dret i s’afilià al carbonarisme Intervingué en la revolució del 1830, ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a l’assemblea nacional Forçat a exiliar-se 1834, passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències d’Owen Sintetitzant-les amb el babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué a través de Voyage en Icarie 1839, Le Vrai Christianisme 1846 i el periòdic Le Populaire i que assolí una popularitat superior a la de les altres teories utòpiques del segle XIX Els anys 1848-49…
Enric Fajarnés i Cardona
Dret
Escriptor.
Llicenciat en dret, cursà filosofia i lletres i fou professor d’ensenyament secundari a l’Institut d’Eivissa La seva obra, que és majoritàriament en castellà, consta, a més, de centenars d’articles sobre temes gramaticals, literaris i sociològics publicats a la premsa diària i a revistes de les Illes Balears S’inicià com a prosista a la vegada que publicà poemes a diverses revistes i els poemaris Primer cancionero 1945, Los islotes 1955 i El puerto antiguo 1957, aquests dos editats a Dos poemas del mar pitiuso 1983, i Viejos y nuevos poemas 1991, que recull part de la seva obra poètica …
,
Lluís Bertran i Pijoan

Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó,…
,
Màrius Calvet i de Arce
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida S’inicià com a comentarista cinematogràfic en "El Día Gráfico" 1928-30 i treballà amb la CINAES com a cap de publicitat i director de programació del cinema Kursaal 1928-32 i posteriorment feu de gerent del Salón Fémina Fou director de Ràdio Associació de Catalunya 1930-36 i del seu portaveu "Catalunya Ràdio" 1932-35, elegit per la cooperativa Central Obrera que reunia els treballadors de l’emissora Collaborà en "L’Opinió" 1931, "El Liberal" 1934, i fou redactor en cap de la pàgina de cinema de "L’Instant" 1935 Fou secretari de la delegació de Barcelona al I Congreso Hispanoamericano de…
Orga
Família d’impressors activa a València entre el 1744 i el 1899.
Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno Muel, Aragó 1701 — Madrid 1756, que aprengué l’ofici a la impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps 1744 Després d’haver treballat a l’estranger, s’installà a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid La seva vídua, Antònia Gómez — València 1780, continuà la impremta, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1062 peces de teatre castellà anticEls seus fills Josep València 1738 — 1809 i Tomàs 1740 — 1809 foren també impressors el primer continuà la impremta familiar La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina