Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles, i la…

Començà els estudis de violí a set anys, i fou deixeble de P’otr Stol’arskij El 1915 fou convidat a interpretar el Concert per a violí , d’A Glazunov, sota la direcció del mateix compositor amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari Es perfeccionà amb Leopold Auer al Conservatori de Sant Petersburg Durant els primers anys de la seva carrera interpretà sovint música de cambra amb Vladimir Horowitz, en gires per tota la Unió Soviètica, país que abandonà el 1925 El 1929 obtingué la nacionalitat nord-americana, i continuà la seva trajectòria professional amb nombrosos concerts i…

Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’Orquestra…

Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín Es presentà al Carnegie Hall el 1917 En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la Unió Soviètica El 1920…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de Schubert,…

Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l’Ulster…

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any següent fou…

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un primer premi en finalitzar els estudis Formà part de l’orquestra dels Ballets Russos de Diaghilev i participà en l’estrena de La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky Després de la Primera Guerra Mundial es dedicà principalment a interpretar música de cambra L’any 1930 fundà l’Orquestra Femenina de París, amb la qual feu gires de concerts per França i enregistraments radiofònics Darius Milhaud, Albert Roussel, Arthur Honegger i altres compositors francesos dedicaren nombroses obres a aquesta formació d’instruments…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses obres de música…