Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
Santa Fe
Ciutat
Capital de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió Litoral.
És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
riu de Montdony
Riu
Riu de l’alt Vallespir, afluent, per la dreta, del Tec, que neix dins el terme de Montalbà de l’Església (els Banys d’Arles), al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1 235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).
Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony , molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu collector
Miskolc
Ciutat
Capital del megye de Borsod-Abaúj-Zemplén, Hongria.
Ampli districte urbà 224 km 2 212000 h est 1984, és la segona ciutat del país És situada vora el Sajó, afluent del Tisza, al vessant NW del massís del Bükk, on s’exploten jaciments de lignit i ferro S’ha convertit en un gran nucli industrial siderúrgia, construccions mecàniques, indústria química, alimentària, etc i centre cultural
Zhangzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la vora del riu Jiulong, molt a prop de la desembocadura, és el centre comercial d’una rica regió agrícola, els productes de la qual són exportats a través del seu port fluvial, intensament relacionat amb Xiamen És, a més, nucli industrial refineries de sucre, manufactura de brocats i vellut i nus de carreteres
el Villar

Arcada a l’entrada del casal del Villar, a Sant Feliu de Codines
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al S de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar
, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar , on és venerada la Mare de Déu de la Llet El mas és esmentat ja el 1007 l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes L’església és esmentada ja al s XIII
Varese
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV
Asdod
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina, a la costa mediterrània, una de les que componien la pentàpolis filistea.
Poblada des del 2000 aC fins a l’època bizantina Durant l’època filistea era centre del culte del déu d’origen cananeu Dagon Fou successivament capital de província assíria i persa després del domini asmoneu fou atorgada a Salomé i a l’emperadriu Lívia Vora les seves ruïnes ha estat fundada modernament la ciutat israeliana d'Ashdod
Fontaneda
Poble
Poble de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Andorra.
Situat vora el riu de Fontaneda , afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s’obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol als vessants del qual s’estén la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda Té una petita església romànica amb campanar d’espadanya
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina