Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
elèctrode de calomelans
Química
Elèctrode de referència de preparació fàcil i de potencial molt constant, emprat en substitució de l’elèctrode normal d’hidrogen.
Consta d’un dipòsit de mercuri cobert d’una pasta de calomelans i mercuri, la qual és en contacte amb una dissolució de concentració coneguda de clorur de potassi saturada de calomelans Els potencials que produeix l’elèctrode de calomelans amb una concentració 0,1N, 1N i saturada de clorur de potassi a 25°C relatius a l’elèctrode normal d’hidrogen són, respectivament, 0,3371, 0,2846 i 0,2458 volts
Eustache de Beaumarchais
Història
Senescal de Poitou (1267) i de Tolosa (1272).
Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions
capità de corbeta
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de tinent de navili i inferior al de capità de fragata.
Equival al grau de comandant de l’exèrcit de terra
capità de fragata
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de capità de corbeta i inferior al de capità de navili.
Equival al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra
vall de Barrancs
Vall de la Ribagorça (Benasc), entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto.
Aquest riu, després de formar l' estany de Barrancs 2 380 m alt, es precipita al forat d'Aigualluts Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs 2 892 m alt
Paracuellos de Jarama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a l’E de la ciutat de Madrid i drenat pel Jarama.
Hi ha agricultura, ramaderia i petites indústries químiques i metallúrgiques Entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936 hi tingueren lloc les anomenades matances de Paracuellos , en què uns 2500 presos acusats de collaboradors o simpatitzants de la insurrecció militar protagonitzada per Francisco Franco foren afusellats per milicians comunistes i anarcosindicalistes i enterrats en fosses comunes Considerada la pitjor atrocitat perpetrada pel bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, les…
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
Jacomí de Senlecques
Història
Joglar de Joan I de Catalunya-Aragó.
Les seves obres pertanyen a l' ars nova tardana, i llur notació és complicada Se'n conserven quatre balades a tres veus Je m'émerveil aucune fois, En ce gracieux temps joli, Fusions de ci, dedicada a Elionor d’Aragó, germana del rei i reina de Castella, i En attendant espérance , obra notable en l’aspecte rítmic, la balada-caça La harpe de mélodie i el virolai Tel me voit et me regarde
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
refugi de Rebost
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Bagà (Berguedà).
Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró