Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
Serra de Degollats
Masia
Masia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.
És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la guerra de Successió
castellet de Costurera
Història
Antiga fortificació de la vall de Seta, situada dins el municipi de Balones (Comtat).
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest tenia 15 focs el 1602, agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera
Maria de Jonquers
Història
Filla del tinent general de galeres Gregori de Jonquers, senyor de les Planes de la Vall d’Hostoles i del mas de Jonquers, prop d’Olot, i castellà de Roses.
Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora
Segura de León
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al vessant nord de Sierra Morena, prop de la província de Huelva.
Agricultura i ramaderia bestiar de llana
dent de serra
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta el perfil de la qual té forma de dents de serra, emprada en naus de fàbrica i formada per la successió de dos aiguavessos d’inclinacions diferents.
El més inclinat, fet de vidre, permet el pas de la llum cap a l’interior de la nau
marquesat de Ciutadilla
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.
El títol passà als Cortés de Andrada 1788, als Sentmenat, marquesos de Sentmenat 1824, i als Sagnier 1971
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas
Monforte de Lemos
Municipi
Municipi de Galícia, a la província de Lugo.
Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII
marquesat de Vallgornera
Història
Títol concedit el 1796 a Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d’Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.
En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana Passà als Rubinat i als Balle