Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Josep Bellver i Balaguer
Història
Militar
Militar.
L’any 1697 participà com a mestre de camp en la defensa de Barcelona, assetjada pel mariscal Vendôme, durant l’ocupació francesa de Catalunya Lluità activament durant la guerra de Successió i continuà la resistència després de l’abandó de la causa austriacista per les tropes aliades 1713 actuà com a cap d’un regiment d’infanteria i com a general en la defensa de Barcelona assetjada per les tropes filipistes 1713-14 Ocupada Barcelona 11 de setembre de 1714, fou detingut i traslladat al castell d’Hondarribia País Basc, d’on fou traslladat l’any 1719 a Segòvia Fou alliberat el 1725…
Banc Comercial Transatlàntic
Entitat bancària fundada el 1904 a Barcelona sota la denominació de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank.
El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, tant a l’Estat espanyol, com a l’Amèrica Llatina Acabada la Segona Guerra Mundial, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que el 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans el nom de la raó social fou canviat per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes Els alts càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes El 1956 absorbí el Banc Comercial de Terrassa i el 1994 procedí al canvi de nom, amb la denominació actual de…
Herbert Bayer
Disseny i arts gràfiques
Artista i dissenyador gràfic austríac.
Féu estudis d’arquitectura i, posteriorment, de tipografia i pintura mural al Bauhaus, on fou professor 1925-28 Després s’establí a Berlín, on treballà com a grafista publicitari hom remarca les experiències que dugué a terme per tal d’assolir una plena integració de la fotografia en el camp de la publicitat L’any 1938 s’exilià als EUA i un cop acabada la Segona Guerra Mundial es relacionà amb l’Institute of Humanistic Studies d’Aspen Colorado del qual projectà l’edifici D’ençà del 1953 es preocupà així mateix de qüestions d’environament, de manera que ha concebut algunes obres…
Antoni Barata
Història
Dret
Advocat i polític.
Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la junta superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona 1808 Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès Més tard, durant el Trienni Constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí 1821-22 El 1834, com a sotsdelegat de foment,…
Antoni Ballester i Vilaseca
Escultura
Escultor.
Realitzà els estudis de belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i fou posteriorment professor a l’Institut Nacional Blasco Ibáñez València i a l’Escola de Treball València Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses manifestacions artístiques i culturals republicanes amb cartells, dibuixos, exposicions, murals, etc Entre el 1940 i el 1946 realitzà a València moltes obres d’imatgeria religiosa Després se n'anà a Mèxic 1946 i a Los Angeles 1960, i l’any 1963 tornà a València La major part de la seva obra és de l’època en què visqué a Mèxic i Los Angeles,…
Martí Llauradó i Mariscot
Nu femení assegut , de Martí Llauradó i Mariscot
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Treballà amb Joan Borrell i Nicolau i Joan Rebull, que l’influí Es presentà en exposició particular el 1929, a Barcelona, conjuntament amb Joan Commeleran Amb un important Nu femení fou premiat a l’Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona 1933, i guanyà una primera medalla a l’exposició nacional de Madrid 1934 Obtingué, a la post-guerra, altres premis importants a Sevilla —d’art religiós—, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia Fou una figura destacada de la generació jove del postnoucentisme, i temperà l’idealisme estilitzat dels…
Hugues de Lionne
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de…
Nikolaj Aleksandrovič Bulganin

Nikolaj A. Bulganin
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit, fou …
Aristide Briand

Aristide Briand
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya…
Lluís de Borbó-Vendôme
Història
Duc de Vendôme i de Penthièvre.
Net del rei Enric IV Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya 1649-50 No entrà a Barcelona fins al febrer del 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pere de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat La població de la ribera de l’Ebre es revoltà Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça Pel desembre del 1650 renuncià el càrrec i tornà a França En plena guerra de la Fronda, el…