Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
departament de Proveïments
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 6 d’octubre de 1936.
Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del comitè de Proveïments i de la conselleria d’agricultura Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre del 1936 El nou conseller, Joan Comorera PSUC, impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció Per l’agost del 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del departament d’economia i agricultura als quals…
Martí de Tours
Cristianisme
Soldat, ermità, fundador dels cenobis de Ligugé i de Marmoutier i bisbe de Tours (371).
Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el…
refugi de Gresolet
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del…
Fructuós de Braga
Cristianisme
Bisbe de Dume i de Braga (656 — ~665).
D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se…
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Elionor de Randazzo
Història
Filla de Joan, duc d’Atenes i marquès de Randazzo, germà de Pere II de Sicília, era titulada duquessa d’Atenes.
Visqué amb la seva mare Cesarina Lancia i la seva germana menor Constança a la cort de la seva tia Joana I de Nàpols Pretesa 1366 en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir Frederic 1355, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, contra el parer de Joan, que hi veia un motiu de pau entre Nàpols i Sicília, i es casà 1367 en secret amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa Tampoc Gualter d’Enghien, aspirant igualment…
territori de Barcelona
Territori sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona.
Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies…
Val de Lourenzá
Comarca de Galícia, a la província de Lugo.
Travessada pel riu Masma, presenta una superfície plana, de forma triangular, orientada cap a la mar ria de Foz La població, dispersa, es dedica a les activitats agrícoles blat, blat de moro, sègol, patates i a la ramaderia vaques A les muntanyes, predominen els boscs de pins i roures i els prats La capital és Mondoñedo
batalla de Catalunya
Militar
Conjunt d’accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat de Catalunya.
L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i…
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta