Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
riera de Bonaula
Riera
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral Catalana, afluent, per la dreta, de l’Onyar prop de Riudellots de la Selva.
Neix a la Serralada Litoral, al NW del puig de Cadiretes, dins el terme de Llagostera Gironès passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Bernat de Campanyes
Història
Comanador de Miravet de l’orde del Temple.
Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat 1229 Fou un dels repartidors de les terres conquerides
Museu de Granollers
Museu
Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí…
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany…
Mata de Bearn
Història
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i…
Aeròdrom de Terramar
Esports aeris
Antic camp de vol integrat dins l’autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes.
Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica
Llotja de València
Edifici gòtic de la ciutat de València, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians.
En disposà la construcció, el 1480, el consell general de València, que confirmà, així, acords previs Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoidals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498 La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme L’any 1996 fou declarada patrimoni de…
Malpartida de Cáceres
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat al SW de la capital provincial.
En l’agricultura, hi predominen els cereals, la vinya i les oliveres Hi ha també ramaderia bestiar de llana i certa indústria relacionada amb els sectors tèxtil i de materials de la construcció
ducat de Bivona
Història
Títol concedit el 1554 a Pedro de Luna-Peralta y Salviati, comte de Caltabellotta, vicari general de Sicília, senyor de Bivona (Sicília).
El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya