Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Fernando Ferandiere
Música
Guitarrista, violinista i compositor hispànic, d’origen incert.
El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra española…
Miquel Cuní Martorell
Botànica
Excursionisme
Entomòleg, botànic i excursionista.
Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de…
Josep Corominas Colet

Josep Corominas Colet
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Directiu i periodista.
El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més gran sobre…
Carles Loré Barraguer
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
Membre del Club Orientació Catalunya, fou el primer campió absolut de Catalunya 1994, campió d’ultrallarga distància 1995, 1997, de mitjana distància i esprint 1997 Vencé també en la Copa Catalana 1993, 1997, 1998, i en la Lliga 1993, 1994, 1996 Ha estat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1991-2006 i n’és el president des del 2006 Fou primer classificat en el Campionat de França de raids d’estratègia 2002, subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i guanyador de la Lliga Espanyola de marató-O 2008, junt amb Miquel Soro És autor dels manuals de l’…
Juan Antonio Fernández Abajo
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…
Marià Anglada Lasierra
Metge i muntanyenc.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí Els anys cinquanta entrà en contacte amb els primers grups de socors i de rescat de muntanya formats per socorristes voluntaris, equips que acabà liderant Durant els anys setanta impulsà els primers equips especialitzats en rescats de muntanya, constituïts primerament per membres de la Guàrdia Civil i posteriorment pels Grups d’Actuacions Especials GRAE dels Bombers de la Generalitat Com a metge, participà en les pioneres expedicions estatals a l’Aconcagua 1965 i l’Annapurna 1974 L’any 1987…
Sebastià Sendrós Tolsau

Sebastià Sendrós Tolsau
Federació Catalana de Ball Esportiu
Ball esportiu
Dirigent de ball esportiu.
Membre de l’Asociación Española de Baile Deportivo y de Competición 1995-2008, des del 1998 presideix el Club V6 de Ball Esportiu, el primer d’aquest esport reconegut a Catalunya i a l’Estat Espanyol Fou president de la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya UCBEC 2002-07 i promotor de la Federació Catalana de Ball Esportiu FCBE, que presideix des del 2007 Impulsà el reconeixement del ball com a modalitat esportiva pel Consejo Superior de Deportes CSD i el reconeixement de Catalunya 2008 per la United Country Western Dance Council UCWDC, la qual cosa ha permès la…
Pasqual Pla i Beltran
Literatura catalana
Escriptor.
Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i…
Víctor García Hoz
Educació
Pedagog castellà.
Catedràtic de pedagogia a Madrid 1944, fou director de l’Institut de Pedagogia San José de Calasanz i del seu òrgan, Revista Española de Pedagogía Introduí mètodes experimentals, i donà un nou accent a la dimensió espiritual Escriví Pedagogía de lucha ascética 1944, Formulario y tablas de estadística aplicada a la pedagogía 1944, Normas elementales de pedagogía empírica 1946, Principios de pedagogía sistemática 1960, La educación personalizada 1971, La educación en la España del siglo XX 1980, Principios de pedagogía sistemática 1981, Pedagogía visible y educación invisible 1987…
Albert Blancafort i París

Albert Blancafort i París
Música
Compositor i director d’orquestra.
Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina