Resultats de la cerca

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Fitxà pel FC Barcelona 1998-2001 procedent de l’Ademar de Lleó Amb l’equip blaugrana, on retornà durant el període 2007-10, conquerí tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000, cinc Copes del Rei 1998, 2000, 2007, 2009, 2010 i dues Copes ASOBAL 2000, 2010 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008, i es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 1996, 1998

També practicà l’atletisme i el bàsquet, i competí pel Club de Futbol Badalona, el FC Barcelona, la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Grup Deportiu SEAT, club pel qual fitxà el 1959 després d’haver-se retirat de manera provisional el 1956 Disputà diversos partits amb la selecció catalana i amb la selecció de Barcelona, en un duel contra Madrid que es jugà durant les festes de la Mercè 1956 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla al mèrit 1951

Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell

S’inicià com a jugador al collegi Maristes de Sants de Barcelona Posteriorment jugà a l’equip juvenil del FC Barcelona i, ja com a sènior, a l’Apolo i al Laietà Començà l’etapa com a tècnic al Maristes de Sants, i més endavant fitxà pel RCD Espanyol L’any 1983 fou seleccionador estatal juvenil i membre de l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge També entrenà les seleccions espanyoles sub-20 i ADO Fou seleccionador català absolut entre el 1984 i el 1985

Començà la seva trajectòria a la residència Blume de Barcelona 1994 Fou jugador a la divisió d’honor amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1997-2004 La temporada 1999-2000 participà en la Copa FEV europea Després fitxà pel FC Barcelona 2004-10, on disputà les tres darreres temporades a la Superlliga de divisió d’honor Actuà com a central, aprofitant la seva alçada 1,98 m També jugà amb la selecció catalana i arribà a ser-ne el capità