Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
El seneci del Cap
Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…
Les onagràcies
Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies,…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
fullat | fullada
Heràldica
Dit de l’arbre, la planta o la flor amb les fulles d’un esmalt diferent del del tronc.
Si les fulles són poques, cal indicar-ne el nombre
acíclic | acíclica
Botànica
Dit de la flor que té les peces inserides en hèlice sobre l’eix floral, com la dels cadells.
proterogínia
Botànica
Forma de dicogàmia en què la maduració dels pistils de cada flor es produeix abans que la dels estams.
Són organismes unisexuals des del punt de vista ecològic
proteràndria
Botànica
Forma de dicogàmia en què la maduració dels estams de cada flor es produeix abans que la dels pistils.
Són organismes unisexuals des del punt de vista ecològic
viola
Literatura
En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.
al·logàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què el pol·len que fertilitza el pistil d’una flor prové d’una altra planta.
Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia
autofertilitat
Biologia
Botànica
Fenomen segons el qual el primordi seminal d’una flor hermafrodita pot ésser fecundat per pol·len d’ella mateixa.
Fa possible l'autogàmia estricta