Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Étienne Baluze
Historiografia
Historiador francès.
Fou secretari de l’arquebisbe de París Pèire de Marca Mort aquest, Baluze publicà l’obra del seu protector Marca Hispanica sive limes hispanicus 1688, fonamental per a la història catalana, i després fou bibliotecari de Jean B Colbert Lluís XIV el bandejà pel fet d’haver publicat una obra que no exalçava la casa de Borbó Publicà diverses obres, de les quals cal destacar un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de l’arquebisbe Marca 1663, l’edició dels concilis de la Narbonesa 1668, els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, i les obres que li han donat…
Pere Llombard
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es divideix l’…
Josep Maria Codolosa i Riera
Literatura catalana
Escriptor.
Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com La Gramalla , La Tomasa , La Campana de Gràcia , La Tramuntana i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de…
,
Innocenci López i Bernagossi
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i llibreter.
Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i colleccions populars, que tingueren una gran irradiació Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d’Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc Fou el creador dels periòdics El Cañón Rayado , El Tiburón , Lo Xanguet , Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , La Rambla i altres, i assolí uns grans èxits amb La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de…
Josep Costa i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de Sant Pere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una germandat de Sant Medir, i mantingut modernament per les típiques colles de Gràcia…
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum…
,
hospitalari de Sant Joan de Déu
Cristianisme
Membre de l’orde hospitalari o orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu, fundat per Juan Cidade Duarte, conegut per sant Joan de Déu, a Granada, el 1539.
L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús…
Frederick Loewe
Música
Compositor nord-americà d’origen germànic.
És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura, que…
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina