Resultats de la cerca

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta i s’inaugurà l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre l’equip tarragoní i el Futbol Club Barcelona, que acabà 0-1 amb gol de Martí Filosia Té unes dimensions de 110 × 65 m i una capacitat per a 14500 espectadors El primer gol oficial fou obra del grana Gallastegui Des del 1994 és propietat de l’Ajuntament de Tarragona Les installacions disposen també de dos camps d’entrenament de gespa i un de sorra, pistes de tennis, un frontó, una piscina i un pavelló poliesportiu

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Procedent de cultures més antigues Teotihuacán, tenia temple propi a Tenochtitlán, on li eren oferts sacrificis humans els gemecs de les víctimes eren un bon auguri, per tal com les llàgrimes simbolitzaven la pluja desitjada D’acord amb la visió miticohistòrica dels asteques, Tlaloc governà la tercera edat, o sol del món, després del jaguar i de Quetzalcoatl el seu domini a la fi acabà mitjançant una pluja de foc i de pedres ardents, i els supervivents esdevingueren ocells Tot seguit, la quarta edat, de l’aigua, restà sota el control de Chalchiutlicue, germana de Tlaloc

De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva

Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga

Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923 Es doctorà el 1931 Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 1970 A Viena estigué al costat de Freud i dels seus collaboradors ha aprofundit la psicoanàlisi amb criteris antropològics

Fill legitimat 1550 del rei Jaume V d’Escòcia i de Margaret Erskine, filla del comte de Mar El 1560 féu costat a la reforma religiosa i ajudà en el govern la seva germana Maria I, però es distancià d’ella en oposar-se al matrimoni amb el comte de Darnley i defensar Johan Know, que havia estat declarat traïdor Intentà de fer un cop d’estat, que fallí, i hagué de fugir a Anglaterra 1565, però fou perdonat el 1566 i, nomenat regent, tornà a lluitar contra la seva germana Es féu impopular i acabà essent assassinat