Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
bassa d’experimentació de models
bassa d’experimentació de models Assaig d’un moll mòbil de descàrrega en alta mar en condicions adverses [MARIN]
© Fototeca.cat
Física
Transports
Instal·lació que permet d’assajar i de millorar les característiques d’un vaixell, d’una plataforma petroliera o de qualsevol altre objecte que hagi de sotmetre’s a l’acció de la mar.
Mitjançant la simulació de condicions adverses onatge, formació de gel a la superfície, vents o corrents violents en una bassa de dimensions reduïdes, i l’estudi de les característiques hidrodinàmiques, de la resistència, dels problemes de la propulsió i de la capacitat de maniobra de models fets a escala que evolucionen en la bassa d’experimentació, hom aconsegueix d’esbrinar quin seria el comportament del vaixell en el cas real, objectiu aconseguit així d’una manera força més econòmica
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els…
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb…
torre Luengo

Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la…
Santa Llocaia
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al S de l’enclavament de Llívia, al vessant esquerre de la vall del Segre.
Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca 2 059 m alt fins més avall del mas Concellabre La zona més alta d’aquesta vall és boscada Hi ha 581 ha conreades, de les quals 208 són de cereals sobretot blat, i també sègol, civada i ordi i 336 de prats i farratge Les hortalisses ocupen 7 ha La ramaderia és important 380 caps de bestiar boví, uns 480 d’oví i uns 80 d’equí La població experimenta un lleu augment des del 1962 El poble és situat a 273 m alt, a l’interfluvi del torrent de Lluç i el seu afluent, per l’esquerra, la riera de la Verneda L’església…
Euromed
Tren d’alta velocitat adaptat a la via de la xarxa general de RENFE.
Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que participaren…
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
sabata

Peces de la sabata
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell (en la sabata alta
o borseguí
), amb sola de cuir, de goma, etc.
Les peces constitutives de la sabata que no cobreix el turmell sabata baixa eren i solen ésser, especialment en les fetes a mà, ultra la sola, la puntera, l'empenya, la llengüeta i la talonera, i les de la sabata alta la puntera, l’empenya, la llengüeta aquestes dues darreres constituïdes generalment per una sola peça, anomenada llengua , el tirant, la canya i la talonera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina