Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
Europoort
Port marítim
Port dels Països Baixos, construït a partir del 1958 pel municipi de Rotterdam, al N de la ciutat, a l’entrada del Nieuwe Waterweg, ample canal que connecta Rotterdam amb la mar del Nord.
Terminal petroliera
gibrell
Vas rodó de terrissa, de metall, de plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos diversos.
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii
raça sudànida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm, dolicocèfala, de talla elevada, cos esvelt, pell molt negra, nas ample i prognatisme acusat, que viu bàsicament a l’Àfrica occidental i central, des del Sàhara al golf de Guinea.
aljub
Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat, tallat a la roca o fet d’obra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per a arreplegar l’aigua de la pluja.
carlina corimbosa

Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
figle

Figle
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall que consisteix en un tub cònic ample, amb claus, doblegat sobre ell mateix d’una manera semblant al fagot i que fa algunes circumval·lacions a la part de l’embocadura.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat amb la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic, semblant al del trombó Fet generalment de bronze, té un tub acústic encorbat de perforació cònica —aproximadament d’un metre de longitud—, amb una ramificació descendent i una altra que puja fins a formar el pavelló Sol aguantar-se penjat al coll amb un cordó, com el fagot La columna d’aire de l’interior del tub sol ser modificada amb un sistema de forats amb claus,…
el Tec
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Vallespir.
Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost del balç de l’…
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina