Resultats de la cerca
Es mostren 11191 resultats
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
els Hostalets de Balenyà

Vista dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Balenyà, Osona, situat a la plana de Vic, prop de la partió de les aigües del Congost i del Gurri, a la zona de contacte amb els relleus muntanyosos del Moianès.
És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà,…
la Verneda de Sant Feliu
Història
Antic mas i casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada en una planura, sota els espadats de Collsameda i el puig de Sant Llorenç.
Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda
les Cases de Bàrcena
Enclavament
Poble i enclavament del municipi de València, separat del nucli principal pel terme de Bonrepòs i Mirambell.
El nucli urbà, al llarg de l’antiga carretera de Barcelona a València, sorgí al costat del llogaret i antiga alqueria islàmica de Macarella, amb les cases del qual s’ha unit Eclesiàsticament depèn de Bonrepòs
torre del Baró

La torre del Baró
© JoMV
Història
Antiga casa dels barons de Pinós situada a l’antiga quadra de Vallbona, al terme de Sant Andreu de Palomar (actual municipi de Barcelona).
Construïda al segle XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i reedificada el 1797 Ha donat nom a un barri de Barcelona la Torre del Baró
Toló
Despoblat
Despoblat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes.
L’antiga església parroquial Sant Vicenç depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu net Arnau
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
castell de Selmella

Restes del castell de Selmella que coronen el característic penyal al Pont d’Armentera
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi del Pont d’Armentera (Alt Camp), del qual hi ha importants restes i al peu del qual es troba el despoblat de Selmella.
El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus La seva antiga església parroquial Sant Llorenç depenia de la de Querol El 2008 hom identificà l’antiga entrada del recinte, i fou documentat també l’esllavissament d’un tram de muralla
Santa Magdalena de Lentillà o Nentillà (Vinçà)
Art romànic
El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és…
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia pertangut a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina