Resultats de la cerca
Es mostren 2382 resultats
Rudolf Mössbauer

Rudolf Mössbauer (1961)
© Nobel Foundation
Física
Físic alemany.
Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física
carnègia
Botànica
Gènere de grans plantes suculentes americanes.
L’espècie Cgigantea , conreada com a ornamental en climes temperats, en jardins de rocalla, té forma de cilindre, d’uns 60 cm de diàmetre i de 6 a 18 m d’alçada, amb 18 a 21 costelles espinoses, alguns cops amb ramificacions en forma de canelobre Les flors, blanques i grosses, s’obren de nit a la part superior de la planta, i es conserven sovint de dia Els fruits són comestibles És originària dels subdeserts d’Arizona, Califòrnia i Mèxic
caqui

Caqui ple de fruits
© C.I.C.-Moià
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ebenàcies, de 10-15 m d’alçada, capçada arrodonida, fulles ovatoel·líptiques, grosses, de revers pubescent, flors groguenques i fruit (anomenat, com la planta mateixa, caqui).
Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira
Jacob Aall Bonnevie Bjerknes
Meteorologia
Meteoròleg noruec naturalitzat nord-americà.
Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria
William Russell Bascom
Antropologia cultural
Antropòleg cultural nord-americà.
Feu treball de camp a l’Àfrica Occidental, i posteriorment fou professor a la Nortwestern University, d’Illinois fins el 1957, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Especialista en el folklore africà, es mostrà partidari de considerar la tradició oral com a art D’entre les seves obres cal esmentar African Arts 1967, Ifa Divination Communication between Gods and Man in West Africa 1969, on explicà el sistema d’endevinació ioruba, i The Yoruba of Western Nigeria 1969
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
Elena Ochoa
Psicologia
Psiquiatra gallega.
Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics
Joan Pallarols i Colomer
Arts decoratives
Moblista i decorador.
Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929
Eris

Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia , filla d’Eris a la mitologia grega
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina