Resultats de la cerca

Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa 1907-09, de l’Escola del Treball 1918-24 i de la d’Agricultura 1930-32 El 1912 fundà el Gremi de l’Electricitat de Barcelona Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’ Extensió d’Ensenyament Tècnic 1921-24, i posteriorment en fou director 1931-39 Dirigí també el Polytechnicum Postal 1924-31 Publicà diversos texts de la collecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies elèctriques

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a normalitzar-ne la…

De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València

Es dedicà principalment, a desgrat seu, a treballs burocràtics i administratius per a poder subsistir però aviat es retirà a la seva casa de camp, i es dedicà a la poesia i al conreu de crisantems, flor que fou un tema gairebé constant dels seus poemes La seva obra lloances a la vida rústica, a les excellències del vi i a la natura fou reunida en una collecció en 10 volums Fou autor també d’alguns extraordinaris fragments en prosa La font de les flors dels presseguers La seva influència posterior fou molt notable

Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

De titularitat pública des del 1969, funciona com a biblioteca nacional Elabora la bibliografia alemanya Té una collecció especial de literatura alemanya de l’exili 1933-45, així com un important fons musical Després de la reunificació 1990 es fusionà amb la Deutsche Bücherei de Leipzig de la qual havia volgut ser la continuació a l’antiga Alemanya Occidental i el Deutschen Musikarchiv Berlin fundat el 1970 Entre les diverses filials, el seu fons és de més de 13 000 000 volums La nova biblioteca unificada prengué el mateix nom de Deutsche Bibliothek

El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera rigorosa