Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Chappell
Música
Empresa anglesa d’editors musicals, fabricants de pianos i agents de concerts creada a Londres el 1810 pel pianista i compositor J. B. Cramer, F. Tatton Latour i S. Chappell.
Després que Cramer deixés el negoci i Chappell morís, l’empresa continuà i prosperà gràcies a TP Chappell, fill petit del fundador A partir dels anys quaranta del segle XX començà a fabricar pianos, activitat que mantingué durant un temps amb gran èxit però que aturà el 1965, en abandonar la fabricació d’instruments Fou adquirida pel grup Philips, i actualment té moltes empreses associades i subsidiàries
Emili Josep Isierte Aguilar
Futbol
Porter de futbol conegut amb el nom d'Emili.
Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993
Sergi Parés Llagostera
Futbol
Futbolista.
Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000
Vida Sindical
Setmanari
Setmanari, subtitulat periódico de los trabajadores, que aparegué a Barcelona (16 de gener - 13 de març de 1926).
Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
Jaume Andreu
Cristianisme
Dominicà.
Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat
‘Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Ǧilliqī
Història
Governador muladí de Mèrida.
Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930
Guerau Gener
Pintura
Pintor.
Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener
Bartomeu Conill
Cristianisme
Medicina
Abat de Poblet i metge.
Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir
Josep Maria Castellví
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres El 1931 dirigí a París el film sonor Cinopolis Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs Viva la Vida 1934, amb Alady i Josep Santpere Abajo los hombres , 1935 Després de la guerra continuà dirigint films comercials La linda Beatriz , 1939 48 horas , 1942, amb Enric Guitart Finalment, treballà a Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina