Resultats de la cerca
Es mostren 6861 resultats
Cunit

Passeig marítim de Cunit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa.
Situació i presentació Limita a l’W amb Calafell, al N amb Castellet i la Gornal, terme de l’Alt Penedès, a l’E amb Cubelles, que pertany al Garraf, i al S amb la Mar Mediterrània, amb un front de 2,5 km de platja sorrenca i aigües tranquilles, protegides per set espigons que formen sis cales El terme és accidentat pels darrers contraforts sud-occidentals de la Serralada Litoral Les cotes màximes són a la partió del terme amb Castellet i la Gornal 195 m Predominen les formacions de calcàries cretàcies als costats oriental i occidental del terme, amb una clapa miocènica a l’extrem N que abasta…
Reykjanes
Península
Península de la costa SW d’Islàndia, que tanca pel S Faxaflói (65 km de llarg i 40 d’amplada màxima).
Hi ha nombrosos cràters volcànics i, a la costa nord, les ciutats de Keflavík i Reykjavík Constitueix un districte administratiu d’Islàndia 1 982 km 2 142 564 h 1983
golf de Tongjosŏn
Golf marí
Golf de la costa oriental de Corea del Nord, obert a la mar del Japó, situat entre els ports de Hŭngnam i Wŏnsan.
A la seva costa, baixa i retallada, desemboca el Sŏngch'ŏn
Barbados
Vista del paisatge escarpat de la costa oriental de l’illa de Barbados
© Corel Professional Photos
Estat
Illa
Estat insular de la mar de les Antilles que comprèn l’illa del mateix nom, del grup de les Petites Antilles; la capital és Bridgetown.
La geografia La geografia física L’illa de Barbados és formada per terres calcàries i volcàniques i és vorejada d’esculls corallins La costa oriental és escarpada, i l’occidental, plana i sorrenca El clima és tropical, amb temperatures mitjanes de 26,8 °C a l’estiu i de 24,6 °C a l’hivern L’estació de les pluges va de juny a octubre, amb quantitats que oscillen entre 1100 mm a la regió occidental i 2200 mm a les regions centrals La geografia econòmica i l’economia L’agricultura 4,5% del PIB i…
Tassos
Illa
Illa grega de la mar Egea, separada de la costa tràcia per l’estret homònim.
La capital és Limín Forma part de la Macedònia i, administrativament, pertany al nomós de Kabala De forma circular i constituïda per roques cristallines recobertes de formacions paleozoiques, s’eleva, en la part central, fins als 1028 m Conreus d’oliveres i vinyes De l’antiga riquesa minera resten només a l’actualitat explotacions de zinc a la costa SW Habitada pels tracis, fou conquerida pels perses, però, tot seguit, s’alià amb Atenes Possessió macedònia, fou ocupada pels romans 196 aC i gaudí d’una notable prosperitat Possessió bizantina a partir del segle IV, passà a poder…
Barđastrandar

La costa prop de Látrabjarg, a Barđastrandar
Simaron (CC BY-SA 2.0)
Niue

Costa de Niue, a Limu Pools
sandwich (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa coralina del Pacífic, situada entre la illa de Tonga, al W, i l’arxipèlag de les Cook, a l’E; la capital és Alofi.
La seva economia es basa en el conreu de palma de coco i bananes, així com en la pesca És un centre financier L’any 1901 fou annexionada a Nova Zelanda, de la qual en forma part administrativament, encara que des del 1974 té autogovern
na Macaret

Sector de la costa de la caseria de na Macaret
© CIC-Moià
Caseria
Caseria d’estiueig del terme des Mercadal (Menorca), a ponent de l’entrada del port d'Addaia.
Hom hi construí un moll de pescadors i una petita església És centre d’expansió de la ciutat d’Alaior
cap de l’Horta
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el terme d’Alacant, que tanca per llevant la badia d’Alacant.
A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització deSantJoan Damunt hi ha l’antiga torre de l'Alcodre i un modern far
Binissafúller

Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina