Resultats de la cerca

L’esquerda a la paret d’una presa a Brumadinho, a l’estat brasiler de Minas Gerais, provoca una inundació d’aigua i fang que deixa una seixantena de morts i més de 300 desapareguts S’acusa la companyia minera Vale, que gestiona la presa, del desastre però el govern respon que cal una investigació

El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Estudià amb AP Berggren A Leipzig substituí Mendelssohn en la direcció de la Gewandhaus 1847-48 Tornà a Copenhaguen i dirigí els concerts de la societat musical 1850-90 i, des del 1866, el conservatori Deixà vuit simfonies, cantates, un concert per a violí i orquestra 1880, etc És el principal compositor romàntic danès

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Es dedicà a l’estudi de les algues, de les quals reuní una valuosa collecció, i de la flora menorquina Deixà Catálogo razonado de las plantas vasculares de Menorca 1874, Algas de las Baleares 1885, Flórula de Menorca 1904 i Catálogo de las plantas y árboles de adorno que se cultivan en Menorca 1905

Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628

Estudià amb el violista Sainte-Colombe i amb GBLulli Actuà a la cort de Lluís XIV 1676-1715 i de Lluís XV 1715-25 i estrenà amb gran èxit les òperes Alcide 1693, escrita en collaboració amb Lulli, Ariane et Bacchus 1696, Alcyone 1706 i Sémelé 1709 Deixà unes sis-centes cinquanta peces instrumentals