Resultats de la cerca
Es mostren 2515 resultats
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d…
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en…
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que comporta un…
cordam
Música
Conjunt de cordes d’un instrument cordòfon.
Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten…
Aigoforts
Literatura catalana
Recull de vuit narracions de Gabriel Maura, aparegut a Palma el 1892, amb un pròleg de Joan Alcover.
Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes…
La resposta immunitària cel·lular
Fisiologia humana
La resposta immunitària cellular és realitzada bàsicament pels limfòcits T , és a dir els limfòcits que, partint de la medulla òssia en la primera època de la vida, es diferencien i maduren dins el tim En realitat, es diferencien diversos tipus de limfòcits T Les funcions d’alguns són actualment ben conegudes, mentre que les d’altres no han estat del tot determinades Els limfòcits T4 , per exemple, compleixen diversos papers primordials en la resposta immunitària, ja que són els que la inicien Realment, l’activitat específica de cada limfòcit ja està determinada d’ençà de la…
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…
Selecció de l’antibiòtic adequat. L’antibiograma
Patologia humana
La selecció d’un antibiòtic determinat es realitza després de deduir-se o confirmar-se l’agent etiològic de la malaltia infecciosa de què es tracta, considerant quins són els antibiòtics l’espectre dels quals n’inclou el microorganisme i tenint en compte l’eventual possibilitat que s’hi produeixin efectes adversos, o que hi hagi contraindicacions, segons les característiques del cas D’aquesta manera, per a cadascuna de les malalties infeccioses hi ha una sèrie d’antibiòtics de primera línia, és a dir, d’ús preferent, i de segona o tercera línia, que es reserva per a aquells casos en què, per…
trobar
Veure presentar-se (una cosa) sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc.
lloc geomètric
Matemàtiques
Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina