Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Josep Rubau Donadeu i Corcellés
Història
Polític republicà.
Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou…
Ernest Sunyer i Curtiella
Música
Músic.
Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el Grup de Cantaires Catalans…
Evarist Arnús i de Ferrer

Evarist Arnus i de Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Financer.
Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…
Joaquim Nin i Tudó

Joaquim Nin i Tudó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Nin i Tudó Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys Nomenat alferes de cavalleria 1878, un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que dirigia a Cuba És autor, entre d…
Edvard Grieg
Música
Compositor noruec.
Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces líriques…
Antoni Sàbat i Tubella
Música
Productor i empresari musical.
Format a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, fou el primer secretari d’Òmnium Cultural El 1962 fou nomenat administrador del Palau de la Música Catalana, càrrec que exercí durant divuit anys, i el 1969 fundà l’entitat Fòrum Musical , que també dirigí 1971-84, per a gestionar les activitats del Palau Aquest mateix any s’incorporà a la redacció del segell discogràfic Antologia Històrica de la Música Catalana Entre els anys 1976 i 1982 dirigí el Festival Internacional de Música a Barcelona, i fou membre de l’equip directiu de l’Association Européenne des Festivals…
Vicent Tomàs i Martí
Història
Medicina
Periodisme
Política
Metge, escriptor i polític.
Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…
Jaume Sardà i Ferran
Comunicació
Escriptor i periodista.
El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir 1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…
,
Tomàs Aragay i Sastre
Dansa i ball
Coreògraf, dramaturg, guionista i actor.
Després d’estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà amb Roger Bernat el collectiu General Elèctrica 1996-2000, en el qual collaborà també com a actor El 2001 fundà la Societat Doctor Alonso amb la coreògrafa Sofía Asencio, amb qui també fou codirector artístic del festival MAPA Maig, Art, Paisatge, Acció a l’Alt Empordà Com a coreògraf combina moviment, paraula i música en peces com Cruza cuando el hombrecito esté en verde 1997, By Natural Piety 1998, Night 1998, John Kovach, State of Emergency 1999, guardonat amb el Prix d’Auteur dels Rencontres…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
