Resultats de la cerca

Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a Munic per a…

Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…

Fou director d’"Il Regime Fascista”, secretari general del partit feixista 1925-26, membre del gran consell 1935 i ministre d’estat 1938 De tendència radical, fou partidari de la collaboració amb Alemanya Fou executat pels partisans

Obres seves són The Jealous Wife 1761, adaptació de Tom Jones , de Henry Fielding, i The Clandestine Marriage 1764, en collaboració amb David Garrick Domenico Cimarosa posà música a la seva versió italiana Il matrimonio segreto , 1792

Inscrit dins el moviment del neorealisme, és autor, entre d’altres, dels films següents Zaza 1942, Sotto il sole di Roma 1949, È primavera 1949, Giulietta e Romeo 1954, Nella città l’inferno 1958, Mare Matto 1963, etc

Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana de l'…

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…

Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el…

Graduat en filosofia a la Università degli Studi di Napoli Federico II, s’inicià en el periodisme el 2002 El 2006 publicà Gomorra - Viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra , híbrid de novella, assaig i reportatge en el qual denuncia els mètodes criminals amb els quals la Camorra manté, sovint amb la complicitat d’autoritats i ciutadans, un poder omnipresent en l’àmbit públic i privat a la Campània i altres regions de la Itàlia Meridional El llibre assolí una projecció extraordinària tant a Itàlia com internacional i el 2008 Matteo Garrone en feu una versió…

Professor a la Universitat de Pàdua, collaborador de La Reppublica i Frankfurter Allgemeine Zeitung i expert en filosofia alemanya, fou autor d’obres com Heidegger e Aristotele 1984, Il nichilismo 1996 i Storia della filosofia dall’antichità a oggi 2007