Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

Sector de costa de s’Agaró (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró)
© Rossend Gri i Casas
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que ocupa des dels contraforts costaners de les Gavarres fins a la platja d’Aro.
Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…
Ignasi Carbó i Florensa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a laRiba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon…
Kotor

El poble de Perast, situat a la riba del golf de Kotor
© Comissió Europea
Golf marí
Golf profund de la costa adriàtica, a Montenegro, que forma una ramificació entre les muntanyes de Lovćen (1 749 m), al S, i d’Orjen (1 895 m), al N.
Entre els petits ports de la seva riba hi ha, sobretot, Kotor, amb uns 8000 h
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per…
Ramon Roig i Ferré
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
,
Pere Adserà Tomàs
Esport general
Economia
Hoteler.
De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961
Isidre Gomà i Civit
Cristianisme
Biblista.
Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988
Alejandro Izquierdo Acon
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià en la bicicleta tot terreny al BTT Valls Com a sub-23 competí per l’equip Artevi i el FC Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya de contrarellotge 2006 Alternà les curses de carretera amb les de ciclocròs temporada hivernal El 2007 guanyà catorze curses i disputà dues edicions del Campionat del Món El 2008 abandonà el ciclisme competitiu, tot i que continuà fent proves de duatló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina