Resultats de la cerca

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

Formulà una teoria brownisme del manteniment de la vida basada en els estímuls i les propietats d’excitació de la matèria És autor d’uns Elementa medicinae 1780, on exposà el projecte d’una nova teoria mèdica

Graduat a Edimburg 1813, exercí a Londres, al Guy's Hospital 1824 Els seus estudis sobre la patologia dels ronyons són clàssics difongué l’estudi clínic de l’orina i hom li deu la descripció de la nefritis crònica malaltia de Bright Els seus Reports of medical cases selected 1827-31 han estat bàsics per al desenvolupament del mètode anatomicoclínic

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855

Professor de fisiopatologia a la Universitat de Kíev i president de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna, és autor de treballs per a retardar l’envelliment mitjançant un sèrum citotòxic antireticular sèrum de Bogomolec

Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto

Professor de dermatologia a l’hospital Saint-Louis de París, fou un dels iniciadors de l’estudi histològic de les malalties de la pell i féu treballs importants sobre la sarcoïdosi malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann

És autor d’un text poc conegut, De abditis nonnullis ac mirandis morborum et sanationum causis, publicat pòstumament 1507, on recull nombroses observacions de les necròpsies dels seus malalts

Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat

Fou redactor en cap de la revista “El Siglo Médico” Des d’aquest lloc, i sobretot des del seu servei a l’Hospital del Niño Jesús de Madrid, dugué a terme una notable tasca, per la qual és considerat un dels iniciadors més importants de la pediatria moderna a la península Ibèrica