Resultats de la cerca

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna de Pierre Jamet Es diplomà quan només tenia quinze anys amb un primer premi en arpa El 1970 obtingué el segon premi del Concurs d’Israel i la medalla d’or del Concurs Marcel Tournier Durant set anys fou membre de l’Orquestra Nacional de França El 1977 s’establí a Hamburg com a professora del conservatori fins el 1980 i solista de la Norddeutscherundfunk Orchestra Novament a París, on des del 1981 és professora a l’École Normale de Musique, el 1982 ingressà com a solista a l’orquestra de l’Òpera Alhora ha ensenyat també a Detmold…

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss…

Format a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou 1967-72, en 1972-76 fou agregat de l’ambaixada de la Unió Soviètica  a Sri Lanka, en 1976-81 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS a Moscou i posteriorment, fins el 1988, ocupà càrrecs a l’ambaixada soviètica de les Nacions Unides a Nova York Vicepresident del departament de relacions econòmiques internacionals i director del departament d’organitzacions internacionals i afers globals del Ministeri d’Afers Estrangers de l’URSS i, a partir del 1991, de la Federació Russa, del 1994 al 2003 en fou representant permanent a les…

Formada al Club Natació Terrassa, debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2012-13 La temporada 2016-17 fitxà pel CN Sabadell, amb el qual es proclamà campiona de la Lliga 2016-19, de la Supercopa d’Espanya 2016, 2017, 2018, de la Copa d’Europa 2019, de la Supercopa d’Europa 2016 i de la Copa de la Reina 2017, 2018 La temporada 2019-20 retornà al CN Terrassa, i la 2022-23 fitxà novament pel CN Sabadell, equip amb el qual guanyà de nou la Copa de la Reina 2023 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat del Món 2015, 2017, 2019 —competició en què es proclamà…

Coneguda popularment com Eurobàsket i organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a Ginebra l’any 1935 Catalunya acollí dues fases finals del campionat 1973, 1997 La divuitena edició, disputada l’any 1973, tingué com a úniques seus el Palau d’Esports de Barcelona i el pavelló d’Ausiàs Marc de Badalona Iugoslàvia guanyà el seu primer títol europeu en derrotar Espanya en la final L’equip espanyol era format per jugadors com Nino Buscató, Enric Margall o Wayne Brabender La trentena edició, disputada l’any 1997, tingué lloc al Pavelló Municipal Girona-…

Davanter de gran capacitat golejadora Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1958 Jugà al CP Voltregà 1961-62, novament al FC Barcelona 1962-63, i al CP Vilanova 1963-66, al CH Mataró 1966-67, al RCD Espanyol 1967-70, al Cerdanyola CH 1970-71, una altra vegada a l’Espanyol 1971-72 i al Mataró, on acabà la seva carrera 1972-73 Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1960, 1962, 1964, 1966, 1969 i tres d’Espanya 1963, 1964, 1967 Disputà 98 partits amb la selecció espanyola, que capitanejà entre el 1966 i el 1971, i amb la qual es proclamà tres vegades…

Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905 presentà, al…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada …