Resultats de la cerca

Conreà una poesia lírica entroncada amb la de Rimbaud La lumière naît le mercredi, 1945 Les vignes de septembre , 1955 i posteriorment la novella Le notaire des noirs, 1962 Les anges noirs du trône , 1967, etc i el drama La résurrection des corps

Evolucionà, en la seva poesia, des del naturalisme d’intenció filosòfica Odes e canções , 1884 fins al simbolisme Cantos do Estio e do Outono , 1908 La seva novella O brasileiro Soares 1886 se situa en el corrent naturalista a la manera de Zola

Les seves narracions són sovint inspirades en paisatges i tipus de la Bohèmia oriental, amb particular predilecció per la descripció de la vida religiosa Es destaca la novella Děti čistého živeho ‘Els fills dels purs vivents’, 1909 És també autora d’estudis historicoetnogràfics

Fou cronista de l’orde del Cister i cronista major de Portugal Les seves obres, Monarquia lusitana 1597-1609, Primeira parte da crónica de Císter 1602, etc, basades en documents apòcrifs i en la Bíblia, s’acosten sovint a la novella de cavalleria

Conreà el teatre, com el drama Agnete 1893, però sobretot excellí en la novella de caràcter naturalista, com la sèrie Hellemyrsfolket ‘La gent d’Hellemyr’, integrada per Sjur Gabriel 1887, To venner ‘Dos amics’, 1888, SGMyre 1890 i Afkom ‘Els descendents’, 1898

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885

Conreà la novella realista centrada en la problemàtica social i, especialment, en les reivindicacions feministes Amtmandens Døttre ‘Les filles del governador’, 1855, I de lange Naetter ‘A les llargues nits’, 1863, Fra de stummes Leir ‘Amb les de la boca closa’, 1877, etc

Tingué un salon a París fou amiga de Flaubert i escriví contra ell la novella Lui 1859 Escriví poesia Fleurs du midi , 1836 Le poème de la femme , 1853-56 i prosa L’Italie des italiens i La jeunesse de Goethe , 1839

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005