Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

El seu popularitzador més important ha estat Gaston Bouthoul, creador, el 1945, de l’Institut Français de Polémologie L’antecedent més important fou l’obra A Study of War , de Q Wright 1933 La polemologia es basa en les idees que la guerra és evitable, que cal estudiar-la per a conèixer-la i controlar-la, que el poder destructiu de l’armament modern posa en perill d’extinció l’espècie humana Actualment funcionen centres d’estudis polemològics a tot el món L’Institut de Polemologia Víctor Seix, de Barcelona, fou inaugurat el 1974

La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen

La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial

Fou emprat —sense una base musicològica— als s XVII i XVIII per a fer més variats els espectacles musicals Lulli, Rameau, etc Una varietat cèlebre fou la “música turca”, obtinguda afegint címbals i triangles a l’orquestra Mozart, en El rapte del serrall Al s XIX els estudis musicològics permeteren imitacions més fidels Amb Le Désert 1844, Félicien David posà de moda un exotisme que adoptà formes diverses en autors com Bizet, Verdi, Delibes, Debussy, Puccini, etc, i que desvetllà l’interès per la música folklòrica eslava, hispànica, etc

Per aconseguir ionitzar l’aire és sotmès a una tensió contínua molt elevada, de l’ordre dels 15 000 V Un cop ionitzat se li superposa un campt elèctric modulat pel senyal que es vol reproduir amb això hom aconsegueix de moure aquest aire, el qual produeix el so Atès que com en el cas de l’altaveu piezoelèctric el moviment és molt petit, només s’utilitza per a reproduir les freqüències altes pel fet que la massa que es posa en moviment és molt petita, hom aconsegueix una reproducció molt bona dels transitoris

En la dècada de 1940 fou jugadora de l’equip de la secció femenina de la Falange de Campdevànol Al principi dels seixanta tingué un paper clau en la creació del CB Campdevànol, que el 1974 s’incorporà a les competicions federatives Continuà lligada a aquesta entitat com a entrenadora i com a membre de la seva junta directiva Fou nomenada Forjadora de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i Històrica del Bàsquet Català 2006 L’any 2008 li reteren un homenatge a la seva població, que posà el seu nom al pavelló municipal

La seva activitat principal és el piragüisme d’aigües tranquilles Alguns dels seus palistes han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit català, estatal i internacional, com Marc Fluixà o Joan Ardit L’entitat organitza diferents competicions, com ara una de les proves de base de la federació catalana o la Mitja Marató de l’Ebre El 2005 posà en marxa la secció de llagut Té dues embarcacions la Furienta i la Saboga En aquesta disciplina guanyà la Lliga de l’Ebre 2007, una de les curses que organitza conjuntament amb la Lliga Catalana de llaguts

A la dècada dels anys trenta del segle XX realitzà sortides i ascensions en cims catalans i europeus Formà part de l’equip d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou capità Entre el 1940 i el 1959 destacà com a esquiador en campionats i curses d’àmbit català i estatal La temporada 1944-45 posà en marxa, conjuntament amb Alfons Segalàs, Ernest Mullor i Ezequiel Giró, l’Escola d’Esquí de la Molina Publicà articles sobre el món de l’esquí en revistes especialitzades i butlletins d’associacions

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya