Resultats de la cerca

Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls

Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives

Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics

Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya

No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols

Travessada pel riu Masma, presenta una superfície plana, de forma triangular, orientada cap a la mar ria de Foz La població, dispersa, es dedica a les activitats agrícoles blat, blat de moro, sègol, patates i a la ramaderia vaques A les muntanyes, predominen els boscs de pins i roures i els prats La capital és Mondoñedo

Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE

No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional

El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig

Desemboca a la Tet per la dreta, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer , després d’haver deixat a la dreta el castell de Balaguer i el poble de Prats de Balaguer La vall de Balaguer, la més occidental del Conflent, és situada entre l’Alta Cerdanya i la vall de Carançà