Resultats de la cerca

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

Vinculat al Club Excursionista Pirenaic CEP des de la seva creació el 1946, hi ocupà diversos càrrecs des del 1958 i també el presidí 1970-96 Durant el seu mandat, la delegació del CEP de Ripoll assolí l’entitat jurídica pròpia per a convertir-se en el Club Excursionista de Ripoll 1974 Publicà Els camins del Ripollès 1995 Rebé la medalla de plata al mèrit excursionista de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

S’establí a Barcelona el 2005 El 2007 fundà el Catalunya Cricket Club, que presideix, i el 2009 impulsà el primer Torneig de Criquet de Catalunya juntament amb el Departament d’Esports de la Generalitat És el màxim representant del criquet català als comitès internacionals Presidí 2010-12 la Unió Esportiva Catalana de Clubs de Criquet, de la qual també fou fundador, que es convertí en la futura federació catalana d’aquest esport 2012 L'any 2017 assumí el càrrec de senador en representació d'Esquerra Republicana

Vinculat a l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore 1957-59 i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta a partir del 1960, fou el gran promotor de les marxes de muntanya a Catalunya Presidí el Comitè Català de Marxes de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta durant la primera meitat de la dècada de 1990 Collaborà amb els serveis cartogràfics de diverses institucions Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Formà part de la junta directiva de l’Esport Ciclista Barcelona a partir del 1952 Treballà en la creació de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i el 1973 fou secretari de l’organització del Campionat del Món de ciclisme celebrat a Barcelona Posteriorment collaborà amb la Unió Ciclista l’Hospitalet i en la Volta a Tarragona El 1990 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme, on treballà fins l’any 2000, i en presidí el comitè de competició, entre altres càrrecs

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71

Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres