Resultats de la cerca
Es mostren 2804 resultats
Woody Herman
Música
Cap de banda, clarinetista i saxofonista nord-americà.
El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues dècades…
Erich Leinsdorf
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat nord-americà.
Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City Opera Un any…
Alfons Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un protagonisme…
Jo nathan Jones
Música
Bateria nord-americà.
Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’…
Isabel Montañà López
Atletisme
Atleta.
Aconseguí els primers èxits a les files del Futbol Club Barcelona, i posteriorment també estigué vinculada amb el Club Esportiu Universitari, el Club Natació Barcelona i el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí setze títols de campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 1965, 1968, 1969, 1970, 200 m 1966, 1968, 1969, salt de llargada 1972, 50 m 1968, 1969, 1973 i salt de llargada en pista coberta 1970, 1971, 1973, 1976, 1977 En totes aquestes especialitats establí diversos rècords de Catalunya entre mitjan dècada dels seixanta i principi dels setanta, a més dels rècords de…
David Hamilton
Fotografia
Fotògraf anglès, resident a França.
Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle , i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència Bilitis , 1977 Laura , 1979 Tendres cousines , 1980 Un été à Saint-Tropez , 1983, Premiers désirs , 1983…
Miquel Berga i Bagué
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i assagista.
Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 Posteriorment ha publicat, entre d’altres, Centelles les vides d’un fotògraf, 1909-1985 2006, No fer res i altres ocupacions 2007, Històries del motel 50…
Jordi Hebrard Luis

Jordi Hebrard Luis
Museu Colet
Voleibol
Entrenador de voleibol.
Germà d’Albert Hebrard, jugador i president del Club Esportiu Hispano Francès, començà com a tècnic de l’equip juvenil del club, amb el qual guanyà el campionat provincial i participà en el Campionat d’Espanya Més tard passà a dirigir el primer equip, juntament amb el francès Jean Marc Bouchel, i guanyà la Copa del Rei, la Lliga i el torneig internacional de Ginebra 1968 També fou campió de Lliga la temporada 1972-73 i participà en l’edició següent de la Copa d’Europa A principi de la dècada dels setanta també dirigí l’escola de voleibol del club, una iniciativa pionera en el…
Àngel Anglada i Nieto
Vela
Pilot del vol a vela a Catalunya.
Germà de l’alpinista Josep Manuel Anglada , començà a volar sense motor a França el 1963 i, dos anys després, amb avió a l’Aeròdrom de Sabadell, del qual era membre des del 1958 Pioner del vol a vela a Catalunya, el 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, creada amb el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí durant els anys setanta Fou campió d’Espanya en categoria open 1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996 Baté diversos rècords d’Espanya de distància de vol d’anada i tornada prefixada 1968, 1980, triangular…
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina