Resultats de la cerca
Es mostren 4119 resultats
Barcelona Divulgación Histórica
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona entre el 1945 i el 1951, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa collaboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà Parallelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” 1944-49, amb resums i algun treball original Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general
Spanische Forschungen der Görresgesellschaft
Col·lecció científica de la Görresgesellschaft, publicada per l’editorial Aschendorff, de Münster (Westfàlia), inicialment sota la direcció de Konrad Beyerle, Heinrich Finke i Georg Schreiber.
Des del 1928 n'aparegué una primera sèrie, titulada Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens que conté estudis, en general força seriosos, sobre diversos aspectes de la història cultural hispànica, sovint en català o sobre temes catalans A partir del 1931 començà una segona sèrie, de monografies, entre les quals cal destacar Staat und Kirche in Katalonien , de Vincke 1931, i Schutzgedanke und Landesherrschaft im östlichen Pyrenäenraum 9-13 Jahrhundert , d’Odilo Engels
Acadèmia Artisticoliterària de Lleida
Primera institució cultural creada a Lleida, com a resultat de l’impacte produït per la Renaixença.
A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895
Lasar Segall
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista expressionista lituà naturalitzat brasiler.
Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55
René Seyssaud
Pintura
Pintor fauve francès.
El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947
Vladimir F’odorovič Tendr’akov
Literatura
Escriptor rus.
Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976
Alfred Stevens
Pintura
Pintor belga.
A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen
Konstantin Georgevič Paustovskij
Literatura
Escriptor rus.
Inicialment conreà arguments exòtics després el seu estil evolucionà i conreà temes de la natura i de l’edificació socialista Kara Bugas 1932, Čornoje more ‘La mar Negra’, 1936, Roždenije mor'a ‘El naixement de la mar’, 1952 Té obres històriques Poručik Lermontov, 'El tinent Lérmontov’, del 1941, biogràfiques Isaak Levitan, 1937, autobiogràfiques Povest o žizn’, 'La història de la meva vida’, 1955, trilogia i un gran nombre d’altres novelles i contes
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
Fernando Álvarez de Sotomayor
Pintura
Pintor gallec.
Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina