Resultats de la cerca

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Fou fundat el 1920 Ingressà en la federació catalana a l’inici dels anys trenta per a competir en els campionats amateurs Després de la Guerra Civil jugà en diverses categories territorials i dues temporades a preferent 1968-70, categoria a la qual tornà la temporada 1993-94 El 1967 fou sotscampió de la Copa Catalana Té equips en les categories de futbol de base

Després de jugar amb la Gimnástica de Madrid fitxà pel Futbol Club Barcelona al gener del 1912 Extrem dret, en la primera temporada jugà amb l’equip reserva barcelonista En l’edició 1912-13 passà al Reial Club Deportiu Espanyol i després tornà al Barcelona 1913-15 Amb el conjunt blaugrana disputà 27 partits Després jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1915-17

Àrbitre des del 1957, posteriorment treballà com a comissari de la Vuelta a Espanya 1962-67 Fou vicepresident i president 1986-94 de la Unió Ciclista de Sants Sota la seva presidència portà la Volta a Catalunya, a l’Alguer i a Menorca Tornà a la presidència durant una nova legislatura Parallelament formà part de la comissió tècnica de la Federació Espanyola de Ciclisme

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any

Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona

El 1218 anà a Noruega, on es féu amic del rei Haakon IV Haakonsson, i a Suècia Tornà a Islàndia amb la promesa de sotmetre l’illa a Noruega, però no la complí Lluità contra els prínceps rivals islandesos i el seu gendre És l’autor de La saga dels reis de Noruega o Heinskringla i de fragments de l' Edda , que ell mateix recopilà

Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà

A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França