Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Institut d’Estudis Andorrans
Entitat amb personalitat jurídica pròpia que promou la investigació i la cultura andorrana a França i Catalunya a través dels seus centres de Tolosa i Barcelona.
Fou creat el 1976 per donar suport a l’andorranització de l’escola proporcionant material pedagògic als professors encarregats de portar a terme aquest programa i, posteriorment, quan el sistema educatiu es consolidà, ésser el centre d’investigació al servei d’Andorra A la seu central hi ha diferents instituts de recerca creats el 1998 el Centre de Biodiversitat, dedicat a estudiar la riquesa biòtica del país i analitzar-ne l’evolució al llarg del temps el Centre de Recerca Sociològica, dedicat a realitzar estudis per la millor comprensió de la societat andorrana i la seva evolució i el…
Lluita Obrera
Periodisme
Periòdic aparegut d’una manera clandestina i irregular a Barcelona entre el 1972 i el 1975, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir del 1977 amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual és de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà Publicà uns dotze mil exemplars i és dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador
Ramon de Riu-sec
Història
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren Ramoneta, filla del…
Amics de l’Alguer
Entitat fundada el 1980 a Barcelona, amb el propòsit de vetllar per les relacions de Catalunya amb l’Alguer i, de manera més àmplia, amb Sardenya.
L’associació formà, d’antuvi, una secció d’Òmnium Cultural i tingué com a president Josep M de Casacuberta Després n'han estat presidents Amadeu Bagués, Pere Català interinament i Francesc Recasens Ha organitzat la Mostra de Cançons Alguereses 1980 i 1982
Museu Marítim de Barcelona
Esports nàutics
Museologia
Situat a les Drassanes de Barcelona, fou fundat el 1936 com a Museu Marítim de Catalunya, i el 1941 obrí al públic amb el nom actual.
El seu fons inclou, entre altres objectes, embarcacions, trofeus, fotografies i altres documents que preserven una part de la memòria històrica dels esports marítims catalans vela, rem, activitats subaquàtiques i motonàutica També participa en projectes de recerca sobre els esports de mar
Reagrupamiento Comunista
Partit polític
Grup comunista ortodox marxista leninista constituït al març de 1997 per la fusió del Partit Comunista Obrer de Catalunya [PCOC] i el Movimiento Marxista-Leninista [MML].
Poc després de ser creada la formació, bona part dels antics membres de l’MML l’abandonà, i a l’octubre de 1998 el PCOC decidí autodissoldre’s Edità La Voz del Trabajo 1977-1998
Coalició Socialista de Progrés
Partit polític
Partit fundat el 1999 com a resultat de la separació del Partit dels Socialistes de Catalunya de Joan Blanch (alcalde de Badalona) i Alfonso Montoro (Montcada).
Concorregué sense èxit a les eleccions municipals de Badalona 2639 vots 3,1%, Sant Adrià de Besòs 200 vots 1,6% i Montcada i Reixac 332 vots 2,8%
Izquierda Republicana
Partit polític
Grup que se separà el 1979 d’Acción Republicana Democrática Española i concorregué a les eleccions legislatives a Catalunya (18.558 vots) encapçalat per Eladi Mañé Piera.
Elionor d’Àustria
Història
Reina de Portugal i, després, de França, filla de Felip d’Àustria i de JoanaI de Castella i de Catalunya-Aragó i germana de Carles V.
Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb