Resultats de la cerca

Treballà al teatre, a la ràdio i al cinema formant parella amb l’actor Bud Abbot i aconseguiren una gran popularitat amb els seus films Buck Privates 1940, Hit the Ice 1943, Abbot and Costello Meet the Invisible Man 1951, Abbot and Costello Go to Mars 1953, etc

Dirigí l’empresa metallúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València al s XIX

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat al Chaco meridional Argentina En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia, on publicà Saggio sulla storia naturale della provincia del Gran Chaco 1789 Fou collaborador de LHervás y Panduro com a especialista de la llengua lulé

Lluità a Catalunya durant la Guerra Gran Pel desembre del 1794 li fou confiada, juntament amb FCGravina, la defensa del castell de Roses, que hagué de retre als francesos febrer del 1795 En 1799-1800 fou capità general de Catalunya, i en 1803-07 ho fou de València

Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders, que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles hagué de recórrer sovint al tribunal comtal 1011, 1013, 1017

Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia

Dugué a terme una gran varietat d’activitats relacionades amb la música Fou autor d’unes 150 òperes còmiques i d’unes 1 400 cançons de tema humorístic Creà el table-entertainment , espectacle en el qual es conjugaven el cant, la recitació i l’execució en un sol actor

Fou professor al King's College de Cambridge 1926-41, i tingué una gran activitat com a organitzador i promotor El 1923 creà la Societat Internacional de Música Contemporània Publicà nombrosos assaigs i estudis, entre els quals es destaquen Alessandro Scarlatti 1905, Mozart's Operas 1913 i Händel 1934

Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa