Resultats de la cerca

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…

S'autoconsiderà sempre més polític que literat, i participà en els avatars històrics del seu temps Del conjunt de la seva obra hom destaca els poemes didàctics i moralitzants, que són una prova de la seva integritat política Escriví una Representación del Nacimiento de Nuestro Señor , primera mostra coneguda de drama litúrgic des de l' Auto de los Reyes Magos

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal

Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà un concili…

Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual feu fer unes pintures, ara desaparegudes

Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d’ El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de octubre 1936

Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…

Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir