Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes de la Torre de Claramunt S i E, la Pobla de Claramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt i el santuari de Collbàs Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la…

Si existeix una constant que s’ha convertit en llei històrica és la de la complexificació de les comunitats humanes a través del temps La forma d’organització dels homínids ha estat profundament condicionada per les seves estratègies productives i reproductives L’obtenció de carronya, la cacera i la recollecció han estat els fonaments del desenvolupament social de les seves comunitats La manera d’aconseguir, repartir i consumir els aliments va donar lloc a unes relacions que han configurat el llarg procés històric de l’hominització i que s’han pogut caracteritzar en les comunitats de caçadors…

Aspecte general extern dels hexacorallaris i detalls de l’esquelet A Exemplar d’actiniari i detalls de la base d’un mesenteri A’ , de la part apical de la columna que conté l’esfínter A " i de la disposició dels septes del seu esquelet A"’ B exemplar de ceriantari i disposició dels septes B’ C colònia de zoantaris i disposició dels septes C’ D colònia de madreporari i disposició dels septes D’ 1 Tentacle , 2 boca , 3 disc oral , 4 faringe , 5 gònades , 6 musculatura longitudinal , 7 sifonòglifs , 8 esfínter , 9 musculatura basilar , 10 septe o mesenteri , 11 disc basal , 12…

Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos …

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després de la…

Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble …