Resultats de la cerca

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya

Formada al Club Natació Sitges i Club Natació Vilanova, fou nou vegades campiona d’Espanya júnior en 200 i 800 m lliure entre el 1993 i el 1994 L’any 1993, fou recordista estatal de 14 anys en 200, 400 i 800 m lliure, i rebé un beca per entrenar-se al CAR de Sant Cugat El 1995 ingressà al Club Esportiu Mediterrani i es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 400 m lliure 1995 i 800 m lliure 1995, 1996 En l’àmbit estatal aconseguí dos subcampionats absoluts, el de 800 m estiu del 1995 i el de 400 m hivern del 1996

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en diverses classes de vela lleugera com optimist o laser, en surf de vela i en creuer Entre el 1985 i el 1987 formà part de l’Equip Promeses Caixa de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També formà part de la selecció catalana de surf de vela de divisió II i de vela en classe laser Com a regatista de creuer guanyà un subcampionat d’Espanya i un Campionat de Catalunya 2010 a bord del Comet@ L’any 1995 assumí la direcció dels Centres Nàutics Esportius del CAR de Sant Cugat

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

També anomenat Campionat de Catalunya, se n’han fet més de trenta edicions des del 1969 Organitzat per la Federació Catalana de Golf, amb el suport de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, en el seu palmarès figuren jugadors com Severiano Ballesteros, vencedor el 1976, Antonio Garrido, José María Cañizares i Sergio García 1997 Durant la dècada dels anys vuitanta i principi dels noranta se’n cancellaren diverses edicions, però la federació li donà un nou impuls a partir del 1996, amb el suport del club degà català, el Sant Cugat, que l’acollí durant nou anys Actualment, se’n disputa…

Es proclamà campió d’Espanya de parelles cinc vegades 2001, 2003-06 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en la Copa d’Europa 2001 i assolí tres quartes posicions en el Campionat d’Europa 2003, 2005, 2006 Com a entrenador, treballà amb la selecció catalana 2007-10, fou seleccionador d’Andorra 2010, treballà al CAR de Sant Cugat 2010-12 i participà en el Campionat d’Europa 2011 amb la selecció espanyola També fou director esportiu de la secció de patinatge artístic del Club Hoquei Cadí la Seu i responsable tècnic dels centres de tecnificació esportiva i alt rendiment de patinatge…

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Castlà del castell de la Granada, fou un dels grans consellers d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic, de qui arribà a ser un dels administradors La seva signatura figura en el testament del rei Alfons el Cast, i també en una gran quantitat de privilegis i diplomes reials a favor del monestir de Poblet i de la catedral de Tortosa L’any 1195 permutà el Mas Cortei, de la seva propietat, per la meitat del puig del Mal Consell, del bisbat de Sant Cugat del Vallès, per a la construcció d’un nou castell a la Granada, les restes del qual encara existeixen

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’…