Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
la Sala

Aspecte de Santa Maria de la Sala (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de la Sala) al SE del municipi de Jorba (Anoia), prop de l’Anoia.
Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910
Vila

Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
Espés

Aspecte del poble d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça).
És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls
Sant Cugat de Salt
Art romànic
El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res
Sant Hilari del Puig (Vallcebollera)
Art romànic
Es tracta de l’església de l’antic llogaret, avui despoblat, del Puig, situat al sud-est d’Osseja i abans d’arribar a Vallcebollera Aquesta església apareix com a sufragània de la de Sant Pere d’Osseja en ocasió de la consagració d’aquesta última l’any 1219 Depengué, com la parròquia d’Osseja, de la canònica de Santa Maria de Lillet El petit edifici, avui en ruïnes, era de forma rectangular, amb la porta que s’obria a sol ixent i un altiu campanar de cadireta L’estil és poc definit i no sembla tenir res de romànic
Sant Antoni de Ro (Sallagosa)
Art romànic
Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original
Sant Jaume del Canós (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església és al petit nucli del Canós, al sud del terme municipal Actualment és un edifici del segle XVII No se’n tenen referències històriques, però segurament té un origen romànic El lloc del Canós és documentat potser des del 1026 i amb tota seguretat des del 1120, en què apareix com un indret que formava part de la parròquia de Sant Donat de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma a l’esmentada canònica l’església de Sedó amb les seves sufragànies, una de les quals devia ser el Canós
Sant Martí de Merlès
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina