Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
sitja
Agronomia
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d’acer o de formigó armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base.
Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior
alçaprem
alçaprem
Corel - Danny Singer
Tecnologia
Barra rígida, generalment d’acer, que recolzant-la en un punt de suport o fulcre a la manera d’una palanca, serveix per a alçar i desplaçar objectes pesants.
cromització
Tecnologia
Difusió del crom en la zona superficial d’un metall base (ferro, acer, níquel, cobalt, molibdè) per a millorar-ne la resistència a la calor i a la corrosió.
trancanell
Transports
Sèrie de peces de fusta, de planxes d’acer o d’angles que, de proa a popa i per les dues bandes, uneixen els caps dels baus amb les quadernes.
vàgara
Transports
Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
arcbotant
Transports
Suport d’acer, en forma de V, soldat a la part exterior del buc, que té exclusivament la missió de sostenir la part final de l’arbre de l’hèlice.
austenització
Tecnologia
Procés d’escalfament de l’acer fins portar-lo a aquella temperatura en què la seva massa és composta totalment ( austenització completa
) o parcialment ( austenització incompleta
) de cristalls d’austenita.
amoníac
Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
pneumàtic
Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús…