Resultats de la cerca

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27

Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España

Deixeble de Francisco Rizi Hom destaca en les seves obres la preponderància donada al paisatge, a la manera de l’escola veneciana d’un Tintoretto La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ofereix una mostra completa del seu art

Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25

Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…