Resultats de la cerca

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Intervingué en la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria, dirigida per Kossuth Organitzà a Itàlia la legió hongaresa, que lluità contra els austríacs, i combaté també contra els russos en la guerra de Crimea Fou lloctinent de Garibaldi en l’expedició dels Mil, i arribà a tinent general de l’exèrcit italià, país del qual adquirí la nacionalitat

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Ensenyà a Halle i Bonn Utilitzant perfeccionaments tècnics que ell mateix havia ideat platina escalfable, tècniques de fixació, etc, investigà un gran nombre de teixits i òrgans sang, retina, mucosa olfactòria, etc i arribà a una concepció general de la cèllula, segons la qual el protoplasma part fonamental d’aquesta és la base física de la vida

Fou secretari tresorer del Club Ciclista Banyoles 1985 El 1991 adquirí la categoria d’àrbitre de nivell aspirant i el 1999 assolí el nivell nacional i arribà a arbitrar curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc, la Challenge de Mallorca, la Vuelta a Múrcia i els circuits de Getxo i Llodio

Arribà al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1943-44, en què debutà a la primera divisió, on jugà com a titular a les primeres jornades Actuà a l’equip vallesà set temporades 1943-50, en què disputà 81 partits a primera divisió i 26 a segona Després passà al Girona 1950-51 i a l’Espanyol 1951-52

Començà a jugar a l’escola Isaura de Lleida Després ho feu a l’INEFC de Lleida i, finalment, a l’Associació Lleidatana, club amb el qual arribà fins a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Les seves posicions eren les de central i extrem Fou internacional catalana i segona entrenadora de la selecció

Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus

D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46

Llicenciat en dret a València, s’establí a Madrid, on arribà a magistrat del Tribunal Suprem 1875 Intervingué en l’establiment de la carrera del notariat 1857 i redactà la llei del Notariat 1862 Escriví drames bíblics Sara , 1947 Judith , 1948, poemes èpics La nueva guerra púnica o España en Marruecos , 1860 La mallorquina , 1877, i novelles curtes