Resultats de la cerca

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, José Moreno Ballesteros, i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a mestre de composició Començà escrivint música simfònica La ajorca de oro , Capricho romántico , Cuadros castellanos , Zoraida , però aviat s’orientà cap al teatre musical, gènere en el qual s’especialitzà El 1925 estrenà la seva primera sarsuela, La mesonera de Tordesillas , al Teatro de la Zarzuela La seguiren altres, com Luisa Fernanda 1932, La chulapona 1934, Maravilla 1941, La Caramba 1942, La ilustre moza 1943, Polonesa 1944, Sierra…

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals…

Al segle XVII l’inici de la dominació espanyola introduí a l’arxipèlag elements de la cultura occidental, entre els quals la música Si al principi aquesta només servia per a acompanyar les funcions religioses, més endavant s’introduïren també les formes profanes occidentals, presents en les festes de les ciutats i en les ocasions importants De la mateixa manera arribaren a Filipines balls com el fandango i el pasdoble, i es promogué la formació de les primeres bandes, que arribaren a incloure en els seus repertoris àries d’òperes italianes Encara avui les bandes gaudeixen d’una popularitat…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…

Fundada pel rei Alfons II d’Astúries el 884, fou successivament capital del comtat de Castella i del regne de Castella i Lleó La seva importància començà a decaure al final del segle XI, en què Toledo li prengué el relleu com a centre polític i econòmic Les primeres dades sobre la música a Burgos daten del segle XIII i, tot i ser escasses, són significatives, ja que revelen una rica vida musical no solament a la catedral, sinó també a altres esglésies i centres religiosos, com ara el monestir de Santo Domingo de Silos , el monestir de Las Huelgas o la parròquia de San Esteban Testimonis d’…

Les primeres notícies de l’activitat musical a la ciutat daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a la catedral, on des del 997 funcionava una schola cantorum La seu fou el principal nucli de la vida musical a Torí durant molts segles, ja que la cort dels Savoia vivia principalment a Chambéry i només feia breus estades a la capital del Piemont Aquesta situació canvià totalment quan el duc Emanuele Filiberto decidí traslladar definitivament la cort a Torí 1562, moment a partir del qual s’inicià, des del punt de vista cultural, una nova etapa per a la ciutat Al segle XVIII les festes que s’…

Filla i neta d’antiquaris, el 1925 cursà, molt jove, estudis artístics a l’Escola Industrial de Sabadell, on tingué com a mestres els pintors Vila Cinca i Vila Arrufat Després, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona Dins dels seus primers treballs, cal remarcar la illustració de alguns poemes de Federico García Lorca, a més de fer figurins i decorats per a ballet i teatre El 1940 començà a exposar individualment a Barcelona S'installà al Brasil 1947, on es naturalitzà i es casà El 1959, experimentà en la tècnica del gravat amb…

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…