Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
O Vicedo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al sector E de la ria do Barqueiro.
Nucli pesquer i agrícola La població hi viu majoritàriament disseminada L’illa de Coelleira, al N del terme, és lloc de pas per a diverses aus migratòries
A Pontenova
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, al límit amb Astúries, i drenat pel riu Eo.
Explotació forestal i minera ramaderia
Ribadeo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W de la ria de Ribadeo.
L’economia es basa en el sector primari agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal Hi és bàsica també l’activitat comercial i turística En són remarcables els miradors A Atalaia i de Santa Cruz i el monestir de Santa Clara
O Incio
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, drenat pel riu Antiga, a la comarca de Sarria.
És un terme ric en boscs i pastures Hi ha ramaderia bestiar boví, de llana i porcí i agricultura En són remarcables les aigües minerals i el balneari És coneguda també l’església de San Pedro Fiz do Hospital, d’estil romànic i amb aspecte de fortalesa
O Grove

Vista del port d’O Grove
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a l’entrada de la ria d’Arousa.
Hi ha agricultura i ramaderia, però la pesca i les indústries que se'n deriven són les principals activitats econòmiques Està unida a l’illa de La Toxa, centre turístic i termal
Dumbría
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès entre el riu Xallas i el Castro.
De poblament fortament disseminat, té una petita sortida al mar badia d’Ézaro L’economia és basada en el sector primari agricultura, ramaderia, pesca i en l’aprofitament hidroelèctric
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador.
Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…
La Monyos
Cinematografia
Pel·lícula del 1995-1996; ficció de 108 min., dirigida per Mireia Ros.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Bailando con Todos Marta Figueras, Barcelona, Adai Filmes Adolfo Domínguez, Galícia ARGUMENT I GUIÓ MRos FOTOGRAFIA Carles Gusi Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart, Jordi Canora decorador MUNTATGE MRos, Óscar Salgado MÚSICA Albert Guinovart SO Kiku Vidal, Dani Acedo INTERPRETACIÓ Julieta Serrano la Monyos, Eufemia Román Lolita, Carles Sabater Aleix, Claudia Molina Pepi, Aynabel Llort Assumpcioneta, Francesc Orella Ricard, Carlos Ballesteros el marquès de Parera, Montserrat Salvador la marquesa de Parera, Mònica López Anna de…
Olimpíada Popular

Desfilada de comiat a l’Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Esport general
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.
La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina