Resultats de la cerca
Es mostren 9938 resultats
joc
Esport general
Jocs
Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos
rascló
Rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans
bronze d’alumini
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges a base de coure (85-86%) i d’alumini (4-15%) que poden contenir petites quantitats de níquel (0-6%), d’estany (0-0,5%) i de ferro.
De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics
ensenyament mutu
Educació
Ensenyament en el qual, sota la direcció del mestre, els alumnes més grans o més avançats ajuden els més joves o aquells que tenen més dificultats.
Sistema organitzatiu que sorgí a Anglaterra amb Andrew Bell 1753-1832 i Joseph Lancaster 1778-1838 per solucionar el problema que suposava l’existència d’un sol mestre per una aula de molts alumnes de diferents edats El mètode també s’anomena sistema monitorial o lancasterià
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric
Ruscino
Història
Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló, que aparegué a Perpinyà del 1911 al 1926, fundada i dirigida per P.Vidal.
Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane Publicà una gran quantitat de documents importants i hi collaboraren, entre molts d’altres, FPThiers, Alart, PPuiggarí, PVidal, JCalmette, EAragon —que la dirigia el 1920—, JSPons i MRobin
Marià Fuster i Fuster
Pintura
Pintor.
Establert a Barcelona, on fou tinent d’alcalde, collaborà decisivament amb Rius i Taulet en l’empresa de l’Exposició Universal del 1888 Fundador del Centre d’Aquarellistes 1880, que esdevingué el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president, molts anys Publicà treballs sobre l’aquarella
Patrice Coirault
Antropologia
Psicologia
Folklorista, psicòleg i musicòleg francès.
Estudià durant molts anys la cançó tradicional francesa i els problemes del seu origen i de la seva transmissió Les seves obres més importants són Recherches sur notre ancienne chanson populaire traditionnelle 1927-33, Notre chanson folklorique 1941 i La formation de nos chansons folkloriques 1953-63
Guilarà
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (937 — 959).
Intervingué en la fundació de Sant Pere de les Puelles i en consagrà l’església el 945 Intervingué també en la defensa del Penedès, on l’església de Barcelona tenia molts béns, que ell augmentà amb l’adquisició dels castells de Freixà i de Vila-rodona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina