Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Cercle d’Agermanament Occitanocatalà
Entitat cultural catalana sorgida el 1977 de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitanocatalà.
La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat parallela, el Comitat d’Afrairament Occitanò-Català Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur Edita el butlletí ‘Reviure’, escrit en català i occità
Federació Monàrquica Autonomista
Política
Agrupació política catalana representada per diferents personalitats monàrquiques de Catalunya, que es constituí el 1919 i que romangué activa fins el 1931.
L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista
Fundació Rafael Campalans
Història
Entitat creada al març del 1979 per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.
Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà Publica els texts breus Papers de la fundació i les colleccions Debat , Monografies i Federalisme Ha estat dirigida per l’historiador José Luis Martín, al qual rellevà posteriorment Albert Aixalà L’entitat és vinculada al PSC En 1988-2000 fou presidida per Isidre Molas , al qual succeí Narcís Serra 2000-05, al seu torn rellevat per Molas 2005-12 El 2012 Miquel Iceta n'assumí la presidència
Marie François Sadi Carnot
Història
Polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.
Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio
José Fructuoso Rivera
Història
Independentista uruguaià.
Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores
Torcuato Fernández-Miranda y Hevia
Història
Política
Polític asturià.
Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda
Josep Maria Maeso Rovira
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
El 1947 fou un dels fundadors de la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms i en fou nomenat vicepresident Organitzà carreres, fou àrbitre i impulsà els equips ciclistes de l’entitat, el Derbi i el Cife A partir del 1986 dirigí la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona i, al mateix temps, accedí a la presidència de la secció ciclista del Reus Ploms El 2003 rebé el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la promoció del ciclisme català i el 2011, la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu
Club Ciclista Sant Joan Despí
Ciclisme
Club ciclista de Sant Joan Despí.
Fundat el 1966 com a secció ciclista de la Societat Esportiva de Sant Joan Despí, el 1998 es constituí com a club sota la presidència de Bonaventura Bosch Durant la primera època va organitzar el Gran Premi Diputació, el Trofeu Grau Escoda, el Gran Premi RCD Espanyol i el Trofeu FC Barcelona, a més d’arribades de la Volta a Catalunya a la població El 1998 organitzà la primera edició de la Travessa en BTT Sant Joan Despí-Montserrat i del Memorial Gabriel Bosch Des del 2010 gestiona el Parc Ciclista del Llobregat
Club Hípic Manlleu
Hípica
Club d’hípica de Manlleu.
Fundat el 2003, fou reactivat després d’anys d’inactivitat per diversos aficionats als raids Sota la presidència de Víctor Naranjo arribà al mig centenar d’associats i situà la seva seu social a Roda de Ter Competeix en l’àmbit català i estatal, i ha guanyat en alguna ocasió el Campionat de Catalunya de raid per equips Destaca Àlex Luque, campió de Catalunya de raid Ha organitzat diverses curses per la comarca, com la cursa de Perafita, i el 2011 celebrà la primera edició del Raid Català, de 90 km
Josep Durán Gudayol

Josep Durán Gudayol
CN SABADELL
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina