Resultats de la cerca

Aquesta entitat fou fundada a Castelló, durant el curs 1987-88, per un grup de joves llicenciats i estudiants que participaren en el I Congrés d’Estudis de la Plana actes publicades per la Diputació Provincial de Castelló el 1987 El Butlletí , de vida efímera 1988-89, tot i que publicà alguns articles d’investigació i divulgació, fou concebut sobretot com a vehicle informatiu del Collectiu, dissolt en dates immediatament posteriors, tot i que indeterminades Aquest Collectiu també organitzà alguns cicles de conferències “País Valencià un apropament historiogràfic” i “El Castelló…

Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària…

Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11

Format en els equips juvenils de la Joventut Carmelitana i del club de l’INEM, ambdós de Lleida, la temporada 1962-63 s’incorporà a l’Agrupació Esportiva Antorcha, on jugà fins la seva retirada el 1974 Entre el 1966 i el 1970 jugà al MILSA, equip sorgit de la fusió dels primers equips del Sícoris Club i de l’AD Antorcha Li feren un partit d’homenatge entre una selecció local i una altra selecció formada per jugadors de l’Agrupació de Basquetbolistes Espanyols Internacionals Presidí la Federació Provincial de Basquetbol de Lleida 1981-82 fins que es transformà en delegació…

Membre del Club de Tir Montsià, fou un dels primers socis del club, fundat el 1984 Guanyà el seu primer campionat provincial el 1993 i el primer Campionat de Catalunya en pistola de foc central el 1997 Aconseguí el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat en nombroses ocasions, així com en pistola d’aire estàndard i pistola de 9 mm També aconseguí diversos trofeus de la Generalitat Guanyà el Campionat d’Espanya - Copa President en modalitat de foc central calibre 32 2006 Ha aconseguit èxits destacats en el Campionat d’Espanya de tir amb la selecció catalana El 2011 fou nomenat…

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14 temes a…

Començà com a anotador del collegi d’àrbitres de la federació catalana 1942 i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959 Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar 1959-65, collaborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball 1975 i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i el 2006…

Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l’estat Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca Les seves colleccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX Disposa, a més, de dues sales…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt De fet, però, el 1762, la governació d’Alcoi figurava amb una demarcació que comprenia Alcoi, Banyeres de Mariola, Benifallim i Penàguila, de l’Alcoià tot el Comtat, excepte Alfafara Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Relleu de la Marina i Silla, de la Marina Baixa Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió…